Arxiu d'etiquetes: 4d6

Diada d’inici d’estiu a Alcover

Els Xiqüelos i Xiqüeles del Delta vàrem participar a la diada d’estiu a Alcover

El dissabte a la tarda varem viatjar a Alcover per a compartir plaça amb els Castellers de la Ilusió, Torraires de Montblanc i Xiquets d’Alcover, dintre la diada d’inici d’Estiu.

Vàrem arribar ben pronte a la tarda, per poder berenar abans de l’actuació. Poc a poc varen anar arribant els participants de les altres colles i ben passades les 18:00h vàrem començar l’actuació amb el 3d6a , però per una indecisió de la canalla, amb un peu mal col·locat, i per previndre mals majors va fer que el desmuntéssim. Amb un canvi de ritme, en segona ronda vam anar a pel 4d6 es va descarregar sòlidament, amb l’ajuda de alguns membres la colla Joves Xiquets de Valls i les altres colles a pinyes. Tot seguit, vam repetir el 3d6a que es va descarregar còmodament amb un canvi en el pom. A última ronda, el 3d6 va anar molt bé també. I vam acabar la diada amb el pd4ps on varem estrenar enxaneta.

La diada de les altres colles va ser molt semblant, excepte els Xiquets d’Alcover vàren intentar el 2d6. Els castellers de la Il·lusió vàren fer construccions de cinc, molt celebrades per tots els assistents.

Amb tot, un cop acabada l’actuació, els anfitrions ens varen oferir un refrigeri i, abans de tornar amb l’autobus, vàrem fer un mos abans de tornar amb el bon sabor de boca de fer tres aletes.

alcover_2 alcover_1 alcover_6 alcover_3 alcover_4 alcover_5

La següent actuació Xiqüela serà el 9 de juliol a les Festes Majors de Jesús

Bateig: MISSIÓ COMPLIDA

Com seguint un guió d’una pel·lícula previsible, però no exempta de suspens i emoció, així va ser el nostre bateig.

Després del pilar d’inici, s’havia de fer un 3d6 i es va descarregar… Posteriorment anava el 4d6 amb agulla, i es va descarregar…
Posteriorment un 4d6 i es va descarregar…
Només en el darrer pilar no es va complir el guió preestablert, ja que s’havia de fer un pilar de 4 carregat per baix i l’absència d’un dels castellers que ho havia de fer va impedir tot intent i se’n va fer un de normal.

Ja estem batejats! Ja som colla castellera de ple dret. Tremoleu places d’arreu de Catalunya que els Xiqüelos i Xiqüeles del Delta arriben amb força.

Joan F.

Crónica de la Diada de la Festa Major de la Ràpita 2013, el primer 4d6

Poc a poc la plaça del Cóc de la Ràpita es va omplint de gent. Al seu interior els castellers de les dues colles ebrenques, la dels Xics Caleros, la dels Xiqüelos i Xiqüeles del Delta i alguns dels seus acompanyants. Pels seus voltants el públic cada vegada més nombrós van agafant posicions per mirar de no perdre’s ni un detall de l’espectacle que tot just va a començar.
Xiqüelos i Xiqüeles del Delta, una colla encara per a batejar, apostava fort. Feia dies que s’anunciava que s’intentaria per primer cop un 4d6 (quatre de sis), una de les construccions que hauran de fer el dia 5 d’octubre, la data que s’ha fixat per al bateig. Per als desconeixedors del fet casteller, cal dir que quan es prepara una construcció inèdita per a la colla, durant els assajos no s’acaba de completar. L’emoció està en que surti bé quan es porta a plaça, davant del públic congregat per l’ocasió.

De bon matí, Agustí Grau ja havia penjat a les xarxes socials la composició de les pinyes, la tasca de la qual n’és el màxim responsable, sempre amb la supervisió d’ Albert Ferré, el cap de colla. No hi ha lloc a la improvisació: tot havia de sortir tal i com s’ha planificat; per això fa dies que s’està treballant dur durant els assajos.

Després del ritual de la col·locació de les faixes i algunes fotos per a començar a immortalitzar el que havia de ser un dia històric per a la colla, es comencen a preparar les primeres construccions: dos pd4 (pilars de 4) de benvinguda, un per cada una de les colles, tal i com marca la tradició castellera.

Posteriorment, i després de la primera construcció per part dels caleros, arriba el gran moment per a la colla del Delta. L’emoció els envaeix per moments, però també els nervis estan presents en cada un dels components de la colla. Abans de començar a muntar la pinya, el cap de colla es dirigeix al grup per a motivar-los sobre la importància del fet que va a passar: Esteu a punt de fer el castell més important dels que heu fet fins ara, però no el veureu –els hi diu-. I és que els castellers no veuen el castell que estan construint, com a molt parcialment i, normalment, intueixen que tot va bé en escoltar les ordres dels responsables de cada una de les part que composen l’estructura humana, però per a veure’l complet hauran d’esperar els vídeos i les fotos que els fan d’altres membres de la colla i el públic assistent i que, gràcies a les noves tecnologies, s’aniran penjat a Internet.

Una vegada formada la pinya, els primers comencen a pujar. Mirant el rostre d’aquells que s’estan esperant per a completar el castell o dels responsables de la colla, s’endevina la transcendència del moment. Poc a poc el castell es va enlairant, ferm, segur… De sobte, de la dolçaina i el tamboret comencen a sortir les notes del toc de castells: s’estan carregant els dosos. Ja falta menys per a completar-lo, per a signar la que serà, sense dubte, la millor jornada de la història que tot just han començat a escriure Xiqüelos i Xiqüeles del Delta. L’aleta de l’enxaneta indica que el castell s’ha carregat. És com un flash, com un microinstant que ni les càmeres poden captar amb la nitidesa necessària que requereix el moment. La primera en baixar es Patricia, l’enxaneta i acte seguit, Raquel, l’acotxadora… Espontàniament els castellers de la part de fora de la pinya i aquells que no n’han format part, es van abalançant sobre les dues criatures i les van omplir de petons, abraçades i felicitacions. Posteriorment es va intercanviant la mateixa efusivitat entre la resta dels membres de la colla. La tensió continguda d’uns minuts abans dóna pas a l’alegria desbordant. Com acabarà la resta de la diada poc importa ja que la fita s’ha assolit de forma brillant.

Ni l’actuació dels Castellers de Vilafranca amb un històric 9d8 va poder  entelar la nostra actuació; nostra perquè també jo formo part de la colla dels Xiqüelos i Xiqüeles del Delta i, com a tal, me’n sento orgullós.

Felicitats colla!!

Joan Ferré

Original aquí