Poc a poc la plaça del Cóc de la Ràpita es va omplint de gent. Al seu interior els castellers de les dues colles ebrenques, la dels Xics Caleros, la dels Xiqüelos i Xiqüeles del Delta i alguns dels seus acompanyants. Pels seus voltants el públic cada vegada més nombrós van agafant posicions per mirar de no perdre’s ni un detall de l’espectacle que tot just va a començar.
Xiqüelos i Xiqüeles del Delta, una colla encara per a batejar, apostava fort. Feia dies que s’anunciava que s’intentaria per primer cop un 4d6 (quatre de sis), una de les construccions que hauran de fer el dia 5 d’octubre, la data que s’ha fixat per al bateig. Per als desconeixedors del fet casteller, cal dir que quan es prepara una construcció inèdita per a la colla, durant els assajos no s’acaba de completar. L’emoció està en que surti bé quan es porta a plaça, davant del públic congregat per l’ocasió.
De bon matí, Agustí Grau ja havia penjat a les xarxes socials la composició de les pinyes, la tasca de la qual n’és el màxim responsable, sempre amb la supervisió d’ Albert Ferré, el cap de colla. No hi ha lloc a la improvisació: tot havia de sortir tal i com s’ha planificat; per això fa dies que s’està treballant dur durant els assajos.
Després del ritual de la col·locació de les faixes i algunes fotos per a començar a immortalitzar el que havia de ser un dia històric per a la colla, es comencen a preparar les primeres construccions: dos pd4 (pilars de 4) de benvinguda, un per cada una de les colles, tal i com marca la tradició castellera.
Posteriorment, i després de la primera construcció per part dels caleros, arriba el gran moment per a la colla del Delta. L’emoció els envaeix per moments, però també els nervis estan presents en cada un dels components de la colla. Abans de començar a muntar la pinya, el cap de colla es dirigeix al grup per a motivar-los sobre la importància del fet que va a passar: Esteu a punt de fer el castell més important dels que heu fet fins ara, però no el veureu –els hi diu-. I és que els castellers no veuen el castell que estan construint, com a molt parcialment i, normalment, intueixen que tot va bé en escoltar les ordres dels responsables de cada una de les part que composen l’estructura humana, però per a veure’l complet hauran d’esperar els vídeos i les fotos que els fan d’altres membres de la colla i el públic assistent i que, gràcies a les noves tecnologies, s’aniran penjat a Internet.
Una vegada formada la pinya, els primers comencen a pujar. Mirant el rostre d’aquells que s’estan esperant per a completar el castell o dels responsables de la colla, s’endevina la transcendència del moment. Poc a poc el castell es va enlairant, ferm, segur… De sobte, de la dolçaina i el tamboret comencen a sortir les notes del toc de castells: s’estan carregant els dosos. Ja falta menys per a completar-lo, per a signar la que serà, sense dubte, la millor jornada de la història que tot just han començat a escriure Xiqüelos i Xiqüeles del Delta. L’aleta de l’enxaneta indica que el castell s’ha carregat. És com un flash, com un microinstant que ni les càmeres poden captar amb la nitidesa necessària que requereix el moment. La primera en baixar es Patricia, l’enxaneta i acte seguit, Raquel, l’acotxadora… Espontàniament els castellers de la part de fora de la pinya i aquells que no n’han format part, es van abalançant sobre les dues criatures i les van omplir de petons, abraçades i felicitacions. Posteriorment es va intercanviant la mateixa efusivitat entre la resta dels membres de la colla. La tensió continguda d’uns minuts abans dóna pas a l’alegria desbordant. Com acabarà la resta de la diada poc importa ja que la fita s’ha assolit de forma brillant.
Ni l’actuació dels Castellers de Vilafranca amb un històric 9d8 va poder entelar la nostra actuació; nostra perquè també jo formo part de la colla dels Xiqüelos i Xiqüeles del Delta i, com a tal, me’n sento orgullós.
Felicitats colla!!
Joan Ferré
Original aquí
